Mite 2 de la llet: Les llets d’origen vegetal són més sanes que les llets d’origen animal?

La llet d’origen animal es diferent de qualsevol altre producte

El mal anomenat “llet vegetal” no és llet, és un suc o extracte de plantes, grans, fruites o llavors, en alguns casos extrets mitjançant processos industrials. Podem comparar aquesta beguda amb el suc de mongetes quant a les seves propietats nutricionals, més que no pas a la llet d’origen animal.

En el cas de la soja per exemple, tot i contenir molt de ferro, si no parlem d’un producte ben fermentat, aquest ferro que conté és difícil de pair. També cal tenir present que un excés de isoflavones és poc recomanable. És important que si voleu consumir aquests productes comproveu la quantitat de sucres afegits, perquè poden dur-ne concentracions altes.

En alguns casos les llets vegetals no tenen el gust dolç de la llet de vaca i s’hi afegeix edulcorants, sucres o additius per millorar-ne l’acceptació dels consumidors.

No tota la llet d’origen animal és igual

A les llets de origen animal hem de diferenciar les industrialitzades (les que han estat a temperatures superiors a 137ºC) de les llets pasteuritzades o derivats làctics, que com a molt han estat tractades a 80ºC

Les llets pasteuritzades (sense industrialitzar) contenen gran part dels nutrients, probiòtics i propietats organolèptiques de la llet crua, i són un aliment molt més complert.

El consum de llet pasteuritzada afavoreix la generació de teixit ossi

Les llets d’origen animal estan preparades per a ser el primer aliment de un animal mamífer, i per tant, entre moltes altres propietats, contenen tots els elements, en les proporcions adequades per generar teixit ossi: Calci, fòsfor, vitamina A i vitamina D

El raquitisme i la baixa densitat òssia són els motius per els que en èpoques de poca abundància econòmica es donava llet als nens, però avui no és necessari en una dieta variada.

És una gran font de probiòtics que nodreixen la nostra flora intestinal

La llet d’origen animal conté microbiologia làctia i vitamines del grup B, que intervenen de forma positiva en el nostre metabolisme, ens ajuda a tractar infeccions  i inflamacions, sobretot les relacionades amb el sistema digestiu.

El revestiment de l’intestí està cobert de criatures microscòpiques, la majoria bacteris. Aquests organismes creen un microecosistema anomenat microbioma, i juga un paper molt important en la teva salut i fins i tot pot afectar el teu estat d’ànim i el teu comportament.

La clau per a un microbioma sa és nodrir un equilibri entre les gairebé 1000 espècies diferents de bacteris de l’intestí.

Hi ha dues maneres de mantenir aquest equilibri: ajudar que creixin els microbis que ja estan allà donant-los els aliments que els agraden (prebiòtics) i afegir microbis vius directament al teu sistema (probiòtics).

Prebiòtics

Els prebiòtics són fibres vegetals especialitzades. Actuen com a fertilitzants que estimulen el creixement de bacteris sans a l’intestí.

Els prebiòtics es troben en moltes fruites i verdures, especialment en aquelles que contenen carbohidrats complexos, com la fibra i el midó resistent. Aquests carbohidrats no són digeribles pel cos, per la qual cosa passen a través del sistema digestiu per convertir-se en aliment per als bacteris i altres microbis.

La llista d’aliments prebiòtics és llarga, des d’espàrrecs fins a nyams. Una cerca ràpida a internet donarà dotzenes d’exemples, igual que una consulta amb un dietista registrat.

Probiòtics

Els probiòtics són diferents ja que contenen organismes vius, generalment ceps específics de bacteris que s’afegeixen directament a la població de microbis sans a l’intestí.

La llet fresca pasteuritzada conte minerals, vitamines i elements que milloren la nostra salut

Alguns dels minerals, vitamines i substàncies que definim a continuació també poden ser presents en llets industrialitzades, com la vitamina E, però altres desapareixen durant el tractament tèrmic. Les llets fresques pasteuritzades, que es tracten a temperatures inferiors a la temperatura d’ebullició de la llet, són les que millor mantenen les propietats. Cal no oblidar que els iogurts, quefir i altres derivats frescos elaborats amb llet pasteuritzada, també els mantenen.

Alguns exemples:

  • Conté  Magnesi i potassi, que ajuden a prevenir el risc cardiovascular,
  • Conté ACE (enzim convertidor d’angiotensina) que ens ajuda a regular la tensió arterial
  • Conté vitamina E que és un antioxidant natural que intervé en la prevenció de càncer d’ovaris i càncer de pròstata en homes
  • Conté petites quantitats de estrògens i consumida diàriament amb moderació, ens afavoreix la prevenció del càncer de mama
  • Ajuda a dormir si la prenem al vespre, perquè el triptòfan que conté la llet pasteuritzada augmenta els nivells de serotonina (neurotransmisor del cervell)
  • La llet provinent de animals de pastura aporta greixos tant equilibrats en omega 3 i omega 6 com el peix blau. Recomanable en consum moderat.
  • Conté el factor IGF1 que és la proteïna que s’administra per al tractament de l’Alzheimer, fibrosis quístiques i d’altres malalties degeneratives, o sigui que el consum moderat de llet en podria ser una prevenció

I moltes altres substàncies que fan de la llet un aliment excepcionalment nutritiu.

Trobareu més informació sobre totes aquestes dades al llibre “Productes làctics Tecnologia

MARTA ROGER

Vaig començar a fer formatge després d’estudiar enginyeria agrícola i des d’aleshores he estat relacionada amb els productes derivats de la llet de petits productors arreu del món. Vaig començar a ensenyar elaboració de formatges el 2012 i són autora de "El llibre dels formatges. Manual per aprendre'n a fer" de Edicions Sidillà

Feu un comentari