Les nostres inseguretats pel que fa a la dieta
Quan parlem de la dieta equilibrada, la majoria de persones creu que no ho fa prou bé. Sempre que ens qüestionen els hàbits alimentaris, ens inquietem.
“El 50% dels càncers més freqüents podrien evitar-se amb uns hàbits dietètics i de vida saludables“
I qüestionant la nostra alimentació, apareixen venedors de fum a cada cantonada que prometen dietes miraculoses que garanteix un envelliment saludable i una vida llarga. Tant és així que al final caiem en la desinformació de la nostra era.
No hi ha una sola dieta vàlida per tothom
Venim a desenganyar-vos i a explicar-vos que al món hi ha moltes dietes vàlides que s’adapten a les condicions i als productes de cada territori.
Una dieta equilibrada i sana no es defineix per la presència o no de un aliment, sinó dels balanços dels nutrients consumits al final del dia i del valor nutricional d’aquests
Els models alimentaris de cada zona, responen a les seves característiques socioculturals. No existeix un model alimentari únic, sinó models agroalimentàris establerts a partir dels recursos agroecològics locals.
Suècia (el país que consumeix més llet del mon) i Japó (on pràcticament no es consumeix llet) tenen gairebé la mateixa esperança de vida. La cultura gastronòmica d’aquests països està estructurada d’acord amb els seus recursos naturals i climàtics.
Tenim una climatologia i unes estructures rurals que han crescut amb la ramaderia, i unes indústries artesanes que durant segles han anat perfeccionant els seus formatges i derivats làctics. Aquest és el nostre patrimoni.
Ara bé, hi ha una sèrie de recomanacions que podem aplicar per millorar els nostres hàbits.
Què ha de contenir la nostra alimentació?
Hidrats de carboni
Sovint no en som conscients, però el nostre cos funciona i es regenera de manera permanent, i necessita una sèrie de nutrients per anar fent la seva feina:Hem de procurar ingerir els hidrats de carboni (que aporten l’energia) de manera proporcional a la nostra activitat física. Per aquesta funció, utilitzem sobretot els cereals i els tubercles.
Proteïnes
Cal aportar proteïnes per formar i reparar els teixits i les estructures corporals. Les proteïnes també podrien generar energia de forma una mica diferent a la dels hidrats de carboni, però per raons fisiològiques i econòmiques, seria absurd. Hi ha diferents tipus de proteïnes que es diferencien per la seva qualitat proteica o biodisponibilitat. La biodisponibilitat es el percentatge de proteïna disponible per ser utilitzada en els nostres processos metabòlics. Quanta més biodisponibilitat tingui una proteïna, menys quantitat n’haurem de consumir per cobrir les nostres necessitats. Segons aquest criteri, i per ordre de qualitat proteica, destaquem la carn, el peix, els ous, la llet,les llegums i els fruits secs.
Greixos
Molt importants els greixos, necessaris per absorbir les vitamines A, D, E i K, i elements estructurals indispensables ja que també formen part de les membranes cel·lulars. Alguns àcids grassos essencials, són l’àcid linoleic o l’àcid linolènic.Que formen estructures del sistema nerviós. És important la saturació dels àcids grassos que formen els lípids que ingerim.
Fibra
La fibra també és important (hidrats de carboni que no podem processar) per mantenir una bona salut de la microbiologia intestinal i per la prevenció de malalties cardiovasculars, diabetis o trastorns digestius.
Minerals
Els minerals que garanteixen que tot funcioni bé. Destaquem els macrominerals: calci, fòsfor, ferro, magnesi, sofre, sodi, potassi i clor. Hi ha casos en els que limitem la ingesta de minerals (com en el cas de la sal, que es recomana un màxim de 3g/dia) per evitar possibles efectes adversos que poden produir.
L’alimentació com a fet cultural
L’alimentació s’ha desenvolupat en el marc de la civilització i per tant ha estat integrat a la cultura. És un fet cultural que ens aporta satisfacció i plaer. De fet, celebrem les millors festes i trobades a l’entorn d’una taula amb família o amics, però això no altera la naturalesa de les recomanacions nutricionals, que són individualitzades per a cada persona.
És important que tinguem informació sobre els riscos i beneficis de mantenir uns hàbits alimentaris adequats
El plat saludable
El millor resum que hem trobat, és el plat saludable que la universitat de Harvard va publicar al 2011 i que fa una infografia de com hauria de ser la nostra ració diària de ingesta d’aliments:
I amb aquestes directrius, podem construir la nostra dieta saludable.Preferentment a partir de productes frescos i de temporada, que no hagin estat processats, o que siguin mínimament processats.
Petits canvis per menjar millor
Adaptar la nostra alimentacio a la dieta ideal no és una tasca fàcil ni ràpida, però el departament de salut pública ha preparat una guia amb petits consells que ens poden ajudar:
Buscar aliments de proximitat, de qualitat, i amb la garantia del productor que els obté.
Millorar la nostra alimentació és treballar per millorar el nostre entorn, la nostra salut i la dels nostres.
